Trastorn per Dèficit d'Atenció i Hiperactivitat

Psicologia

La característica que defineix el trastorn per dèficit d’ atenció i hiperactivitat (TDAH) és la presencia de desatenció i/o hiperactivitat de forma persistent en diferents contextos, generalment a casa i a l’ escola. Aquest patró comporta a més, l’ aparició d’altres problemes a nivell acadèmic o social.

Es tracta de nens , més freqüentment en població masculina, que no presten suficient atenció en tot tipus d’activitats, ja siguin obligatòries o lúdiques i per això solen deixar les tasques inacabades o bé les eviten. Els seus hàbits d’estudi solen ser desorganitzats i es distreuen amb coses i estímuls irrellevants. El el pla social, els símptomes que poden observar-se solen ser canvis freqüents en la seva conversa, absència d’escolta i dificultats per seguir normes.

No sempre que es presenten dificultats atencionals, aquestes van acompanyades d’hiperactivitat o impulsivitat. Si és així, estarem davant d’un nen o adolescent impacient, que sembla inquiet constantment, amb excés d’activitat, amb parla excessiva i interrupcions de la conversa d’altres i en general, desplegant comportaments dels que no ha considerat riscos ni conseqüències, arribant a incorre en conductes perilloses per la seva salut.

Aquest trastorn pot anar acompanyat de problemes de conducta (desafiament, desobediència, agressivitat); trastorns de l’estat d’ànim (sentiments de culpa, baixa autoestima i sentiments d’incapacitat); trastorns d’ansietat per les dificultats per manejar les situacions estressants i trastorns de l’aprenentatge.

El tractament ha de ser multimodal i incloure informació sobre el trastorn a pares i mestres i també al propi nen, sempre que l’edat ho permeti; recolzament al col·legi, tractament farmacològic si la simptomatologia ho requereix i tractament psicològic que inclogui tècniques de control de les conductes, mètodes d’estudi i organització i millorar les habilitats interpersonals