Trastorns de la conducta alimentària

Psicologia

En els últims anys, els trastorns alimentaris han anat apareixent cada vegada en edats més primerenques. L’aparició precoç d’una preocupació intensa per la imatge personal, la negativa a ingerir aliments per les calories que aporta o una important reducció del pes han de posar-nos sobre avís davant la possible presència d’un trastorn de l’alimentació.

La pressió social a través dels diferents mitjans de comunicació o dels iguals són una de les causes d’aparició d’aquest tipus de trastorns conjuntament amb els hàbits alimentaris familiars o determinades característiques personals com per exemple un alt grau d’autoexigència.

Entre els més petits, les dificultats en l’àrea de l’alimentació solen presentar-se amb altres senyals: poca gana, rebuig de diferents aliments, excés de pes, episodis d’atracons, etc.

En qualsevol cas, solen presentar-se com a elements comuns la baixa autoestima, un pobre autoconcepte o la presència d’hàbits físics i alimentaris inadequats.

Els trastorns alimentaris més freqüents en la infantesa i, sobretot en l’adolescència són:

-Anorexia nerviosa
Aquesta malaltia es caracteritza pel rebuig a presentar el pes corporal que correspon per alçada i edat, presentant una alteració de la percepció de la seva figura.

-Bulímia nerviosa
Consisteix en la presència d’episodis d’atracons seguits de conductes per eliminar les calories ingerides. Solen ser persones amb un pes normal o amb un excés de pes lleu. En aquest trastorn es poden donar dos tipus de conductes: bulímia purgativa on després de la ingesta de menjar hi ha la conducta d’ induir el vòmit o, més rarament s’utilitzen laxants; bulímia no purgativa on la persona després de la ingesta dels aliments fa conductes per cremar les calories ingerides com per exemple anar a córrer 4 hores. Aquestes conductes solen ser activitats físiques d’una duració i intensitat exagerades.

-Obesitat
És un trastorn caracteritzat per la presència d’un excés de grassa corporal que excedeix el 20% del què seria el seu pes ideal. El sobrepès s’explicaria per la presència d’una ingesta excessiva d’aliments hipercalòrics amb un consum deficitari d’aliments saludables i sedentarisme. Poden aparèixer problemes emocionals i baixa autoestima com a conseqüència del trastorn

Per al tractament d’aquests trastorns és necessari que s’implantin hàbits d’alimentació saludables, s’estableixi un pes corporal adequat a la persona, que es proporcioni informació sobre les conseqüències de les conductes inadequades de vòmit o dieta restrictiva, es desenvolupin conductes alternatives al vòmit i a l’atracón o a la ingesta obsessiva, s’introdueixi un patró de menjades regulars, que es millori l’autoestima i es modifiquin les actituds negatives respecte al propi cos.