Dèficit en habilitats socials i timidesa

Psicologia

La interacció interpersonal compleix un paper important en el desenvolupament infantil i adolescent: en el seu funcionament psicològics, en el seu rendiment acadèmic i en el seu benestar i adaptació social.
Generalment trobem que els pares de nens tímids o amb carències en el repertori d’habilitats socials no busquen ajuda terapèutica perquè creuen que amb el temps el problema desapareixerà o que es tracta d’un tret de personalitats del seu fill que no és modificable. Però passa més aviat el contrari i l’evidència empírica apunta que els nens que presenten un alt grau de timidesa i retraïment social tindran conseqüències negatives també en la seva etapa adulta.

Hi ha diferents situacions que es poden donar a causa del déficit en habilitats socials. El primer és que el problema es caracteritza per una evitació freqüent de situacions socials per l’aparició de por, por a l’avaluació d’altres nens i por als desconeguts. Seria molt similar a una fòbia social.
En el segon cas trobem a un nen que por arribar a fer intents clars d’interacció, però que utilitza formes i estratègies que no són les adequades, el que li porta com a conseqüència el rebuig dels altres.

Per abordar aquest problema se li proporciona al nen un paquet d’habilitats i destreses juntament amb la oportunitat de practicar-les en un entorn segur com és la consulta. Allí es practicaran i s’imitaran les conductes que ensenya el terapeuta per aconseguir un nou ventall d’estratègies per millorar la comunicació amb els altres.