Trastorns de l'eliminació: encopresis i enuresis

Psicologia

 

Els trastorns denominats d’eliminació són freqüents en la clínica infantil i s’agrupen en dos tipologies:
    1. - Enuresis

    L’Enuresis és el nom que es s’utilitza per denominar l’eliminació involuntària d’orina en un nen que per la seva edat evolutiva hauria d’haver assolit la continència urinària sense que hi hagi presència de patologia orgànica (ex. Infeccions d’orina).

    1. - Encopresis

    L’Encopresis es caracteritza per l’evacuació repetida de femta en llocs inapropiats com en la vestimenta o en el terra que es dóna en nens de més de 4 anys sense que existeixi una patologia orgànica (ex. Colon irritable).

    En ambdós trastorns podem trobar dos tipus de curs del problema: primari quan el nen mai a adquirit control voluntari de l’eliminació d’orina o femta; secundari quan el problema s’ha desenvolupat posteriorment a que el nen ja hagués assolit el control dels esfínters.

    En l’origen i el desenvolupament de la problemàtica hi  intervenen molts factors com influència genètica, secreció insuficient de la hormona que redueix la producció d’orina durant la nit, una capacitat reduïda de la bufeta, errors en l’aprenentatge de l’adquisició de les destreses d’eliminació, etc.  A més, les condicions ambientals poden influir en la problemàtica, sobretot en els casos de les enuresis o encopresis secundàries.

    Sempre es farà una avaluació completa que ha d’incloure una exploració mèdica que descarti per complet un problema d’origen orgànic. Y també la màxima informació sobre els hàbits, les característiques de l’ambient que envolta el nen, què passa quan succeeix el problema, etc.

    El tractament per a l’enuresis nocturna consistirà en utilitzar mètodes concrets per tal que el nen aprengui a despertar-se quan noti la sensació de bufeta plena i que entengui quins son els hàbits i les conductes que són apropiades quan hi ha un episodi d’enuresi. D’aquesta manera, mitjançant entrenament amb reforç positiu el nen anirà aprenent a discriminar les senyals per despertar-se i no mullar el llit.

    Per a l’enuresis diürna s’utilitzen mètodes per aprendre a retenir voluntàriament l’orina davant les ganes de voler orinar.

    Per a l’encopresis, el tractament és diferent ja que l’origen també sol ser degut a factors diferents als de l’enuresi. En aquest cas, l’ encopresis està més vinculada a pautes inadequades en l’aprenentatge de l’eliminació, a exigències massa dures i a ansietat per la resposta obtinguda dels pares o cuidadors. Per altra banda, també és comú que els nens que pateixen encopresis també pateixin estrenyiment i aquesta sigui una de les causes del problema.

    En general, les estratègies que s’utilitzaran aniran orientades a instaurar uns hàbits alimentaris adequats de cara a incrementar el consumo de fibra i aigua en els casos que l’avaluació indiqui que hi ha mancances i entrenament en hàbits d’ eliminació junt amb l’aplicació de conseqüències positives per part dels pares