Problemes de conducta

Psicologia

Quan parlem de problemes de conducta ens referim a un símptoma important que generalment apareix vinculat a un ampli rang de diferents trastorns, que el diagnòstic adequat del qual suposa avançar clarament cap a les estratègies terapèutiques concretes que s’ha de seguir.

    En línies generals ens podem trobar amb nens ansiosos en la mesura que no accepten crítica o correcció; solen mostrar reaccions emocionals intenses enfront qualsevol situació o resposta que comporti la frustració dels seus interessos o ganes del moment; amb reduïda capacitat d’adaptació i, en general, amb un comportament agressiu i desobedient.

    El context que envolta aquest tipus de problemàtica moltes vegades està relacionat amb un exercici inadequat d’autoritat que porta als pares moltes vegades a adaptar-se a les exigències dels seus fills per intentar aconseguir un ambient més tranquil, però que en realitat els condueix a una situació oposada: els problemes es van agreujant i la conducta del fill cada vegada s’escapa més del seu control. Serà fonamental per tant l’anàlisi detallat del medi i de la interacció amb el nen o adolescent degut a que la seva conducta en gran mesura apareix i es modifica en funció del seu ambient.

    En qualsevol cas, arribar a aquest diagnòstic i coneixement suposarà duu a terme una avaluació completa contant amb la informació que poden aportar els pares en una entrevista, amb les dades que aporta el propi menor quan aquests són nens grans o adolescents i a través de registres o qüestionaris.

    De manera general, el tractament s’iniciarà amb la presa de consciència dels factors implicats en l’origen i manteniment del problema que és motiu de consulta. Aquest punt anirà seguit d’un mòdul de Psicoeducació i assessorament sobre pautes educatives de cara a instaurar respostes adequades a la conducta del seu fill.

    Posteriorment, i depenent de l’edat del menor, se li podrà facilitar estratègies de cara a millorar les habilitats d’autocontrol així com d’expressió adequada de les emocions. També al llarg del tractament serà important potenciar les habilitats de negociació i solució de problemes per tal que pares i fills aprenguin formes adequades de gestionar i resoldre els seus conflictes.

    En els casos en que també hi hagi present un comportament agressiu per part del menor, s’haurà de propiciar l’aprenentatge de:

    1. - Conductes alternatives a l’agressió
    2. - Habilitats d’autocontrol.
    3. - Interpretacions alternatives de l’experiència que originen respostes emocionals adaptatives.
    4. A la vegada que els pares aprenen a construir oportunitats noves per la pràctica de les conductes alternatives a l’agressió i a reforçar aquests canvis en els seus fills.