Trastorns d' Ansietat

Psicologia

 

Emocions com la por, l’ansietat o la tristesa apareixen de forma natural al llarg del desenvolupament de qualsevol persona. estem preparats per experimentar aquestes reaccions i compleixen un valor adaptatiu important donat que ens assenyalen situacions o contextos que poden ser perillosos. En algunes ocasions, tant l’ansietat com la resposta de por es presenten en un grau patològic que interfereix en la vida del nen.

Els trastorns d’ansietat són els més freqüents en la clínica infantil i poden arribar a suposar un clar obstacle en el funcionament acadèmic, social i personal del nen i en algunes ocasions, la identificació com a patologia pot ser difícil de detectar.

L’expressió d’aquests problemes pot donar-se sota diferents formes: queixes físiques, hiperactivitat, desobediència, aferrament excessiu cap als seus cuidadors, rebuig per anar al col·legi, etc.

En el cas de l’ansietat es tractaria de l’aparició de malestar intens amb sentiments d’aprensió sense causa objectiva aparent o de forma injustificada. La conseqüència habitual de la presència d’aquests símptomes és la posada en funcionament de conductes d’evitació (plor, queixes, fugida o aïllament) amb el fi de prendre distància de la situació o estímul que genera aquesta ansietat. Els efectes a mig termini d’aquesta problemàtica poden generar baixa autoestima, tristesa i inadaptació.

En el cas de la resposta de por, s’ha de prestar atenció a les claus que ens indiquen que no estem enfront d’una por evolutiva, pròpia i característica de la edat madurativa del nen, sinó que és una reacció amb caràcter patològic:

En la resposta de por patològica apareix com a conseqüència clara la interferència en el funcionament normal del nen.

  1. - No desapareixen amb l’edat
  2. - La resposta de por intensa apareix enfront estímuls inofensius o sota control.
  3. - Les conductes d’evitació que el nen posa en marxa interfereixen en la seva rutina habitual i en definitiva sobre la seva satisfacció i el seu benestar personal.

 

Els trastorns d’ansietat que es poden presentar en les etapes infantil i adolescent són els següents:

  1. - Ansietat de separació

Que consisteix en l’aparició de malestar intens davant la separació dels seus cuidadors, por a que els hi passi alguna cosa i rebuig a estar allunyat d’ells. Sol comportar l’aparició de símptomes importants com nàusees, cefalees, dolors abdominals, etc.

  1. - Fòbia escolar

Es caracteritza per la presència d’una por irracional a l’escola (en concret a algun dels seus elements presents) que sol comportar que el nen s’absenti al·ludint generalment altres problemes.

  1. - Fòbia social

Aquests trastorn comporta l’aplicació d’una resposta d’ansietat excessiva relacionada amb la possibilitat d’actuar de manera inadequada en algun context social , de tal manera que fos vergonyós o humiliant. Per tant, són nens o adolescents que mostren rebuig a situacions socials o interpersonals com per exemple anar a menjar a un restaurant, anar a festes o presentar exposicions a classe entre altres.

  1. - Fòbia específica

Aquest trastorn es tracta de por persistent i intensa davant d’una situació o estímul concret que es genera en la vida del nen i que produeix una interferència important. A més de presentar una por irracional, aquesta s’acompanya d’evitació de l’estímul que la genera.

  1. - Trastorn obsessiu- compulsiu

Consisteix en la presència de pensaments obsessius en el menor que li provoquen rebuig i ansietat i que li fan posar en funcionament diferents rituals per alleugerir aquest malestar. Aquestes compulsions poden ser tant dispars com repetir una sèrie de paraules, fer un ús desmesurat de pautes d’higiene, fer un moviment concret amb algun objecte un número específic de vegades, etc.

El tractament en general anirà orientat a reduir la resposta d’ansietat i a facilitar al nen o adolescent estratègies i eines necessàries per afrontar de manera eficaç aquesta situació:

- Entrenar als pares en les respostes adequades davant la conducta de temor o ansietat del seu fill.

  • - Entrenar al nen en tècniques de relaxació per disminuir la resposta d’ ansietat.
  • - Augmentar la confiança en sí mateix assenyalant les seves habilitats i capacitats.
  • - Canviar la percepció que el nen te sobre la situació que li atemoritza i que conegui la connexió que existeix entre la seva emoció de por o ansietat i els seus pensaments.
  • - Proporcionar al nen les estratègies d’ afrontament necessàries per exposar-se a la situació específica que li genera malestar.
  • - Crear les condicions necessàries per tal que el nen o adolescent s’ exposi de forma pautada i controlada a la situació generadora d’ ansietat.